http://funredes.org/mistica

MISTICA: De la sociedad de la informacion a la sociedad del conocimiento

From: Alfredo Aguirre ([email protected])
Date: Wed Jun 27 2001 - 05:00:46 AST

(ndm: este mensaje fue dirigido a: <[email protected]>
con copia a mistica y a <[email protected]>)

Este es un documento de presentacion de una jornada que va a comenzar en la
localidad de Calonge, organizadapor la Universidad de Girona. Esta en
catalan, pero los hispanolusoparlantes creo que lo podemos leer dado que
son temas de nuestro interes

Alfredo Armando Aguirre

-------------------

DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACI� A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT
El desenvolupament de les tecnologies de la informaci� i de la comunicaci�
est� produint canvis espectaculars en el m�n en el qual vivim. Conceptes
com globalitzaci�, treball immaterial, xarxa, el nou valor del coneixement,
canvis en els processos d'aprenentatge, etc., s�n cada dia m�s presents i
representen reptes de futur que se situen en el cor de l'exist�ncia mateixa
de les societats. Hist�ricament, el coneixement ha estat un dels motors del
desenvolupament econ�mic i hum�. D'aquesta manera, tant la revoluci�
industrial de finals del segle XIX com la que es produeix als anys
seixanta -la revoluci� cientificot�cnica- van anar precedides d'importants
descobriments cient�fics, la qual cosa va fer necess�ria una adaptaci� del
sistema educatiu a aquest nou escenari. Tanmateix, tamb� �s important
constatar que, si b� el desenvolupament econ�mic incorporava un tipus de
coneixements m�s cient�fics, li costava d'incorporar-ne d'altres que
provenien del coneixement social i alertaven dels perills relacionats amb
el propi progr�s econ�mic, com ara l'augment de la injust�cia i la
desigualtat o de possibles ruptures socials. Una de les funcions principals
que han tingut els sistemes educatius ha estat preparar les noves
generacions per tal que es poguessin incorporar satisfact�riament als nous
canvis que planteja el m�n laboral i professional. A la vegada, i
independentment de les cr�tiques i les reflexions suscitades sobre aquesta
q�esti�, els sistemes educatius pretenien garantir la igualtat
d'oportunitats i augmentar la cohesi� social de diferents comunitats. Avui
en dia, les coses s�n molt m�s complicades i, de fet, �s dif�cil que els
sistemes educatius puguin exercir ambdues funcions de la mateixa forma en
qu� ho han fet fins ara. En relaci� amb el m�n del treball, els sistemes
educatius eren dipositaris de la informaci�, i educar-se consistia a
accedir als coneixements rellevants que permetien a les persones
incorporar-se al m�n laboral. En l'actualitat, l'escola ja no �s la
diposit�ria de tota la informaci� (que �s a l'abast familiar gr�cies a
Internet) i, a m�s, a difer�ncia de les generacions anteriors, els canvis
s�n tan espectaculars en una mateixa generaci� que �s impensable que els
sistemes educatius aportin la informaci� rellevant en un moment hist�ric
concret. Per aix�, preparar-se per a la vida des de l'educaci� t� avui un
significat completament diferent: ara es tracta de preparar les persones
per tal que siguin capaces de buscar, seleccionar, classificar i ordenar la
informaci�. En altres paraules, els sistemes educatius han de capacitar
les persones per tal que siguin capaces de transformar la informaci� en
coneixement. El que �s rellevant no �s la societat de la informaci� sin� la
societat del coneixement. �s a dir, hem de preparar les persones per
aprendre a aprendre al llarg de la vida. Cal dir que la societat de la
informaci� no ha significat, malgrat els cants optimistes dels primers
moments, l'augment de la igualtat i la cohesi� social. El fet que el
continent afric� sigui ara un 25% m�s pobre que fa deu anys, revela que la
globalitzaci� ha augmentat encara m�s la difer�ncia entre el nord i el sud.
Fen�mens com el creixement de la confrontaci� i el rebuig a la difer�ncia
en forma de guerra, xenof�bia i viol�ncia mostren tamb� l'exist�ncia d'una
important crisi �tica i moral. Per tant, els sistemes educatius s'han de
plantejar una q�esti� d'enorme import�ncia:
ensenyar i aprendre a viure junts. Caminem cap a un m�n cada vegada m�s
plural, on el dret a viure des de la difer�ncia es fa cada vegada m�s
vigent, la qual cosa implica la valoraci� de l'altre i el reconeixement de
la necessitat de construir col�lectivament un projecte com� de futur en el
qual s'avanci col�lectivament en la construcci� de societats m�s justes i
solid�ries. Aix�, l'educaci� com a font de progr�s, respecte i toler�ncia
es fa avui encara m�s necess�ria. Dif�cilment es pot avan�ar en la
disminuci� de les desigualtats i la injust�cia o en l'augment de la
toler�ncia i la solidaritat si, tot plegat, no �s un aspecte central dels
objectius de l'educaci�. Construir un m�n de persones preparades per
transformar la informaci� en coneixement, per� profundament insolid�ries i
mancades de sentit comunitari condueix directament al rebuig de l'altre i a
la confrontaci� social. Per aix�, l'educaci�, davant dels canvis econ�mics,
socials i culturals produ�ts per la societat de la informaci�, es fa m�s
imprescindible com a eina per construir una societat creativa i activa,
capa� de transformar la informaci� en coneixement i que, des de la
difer�ncia, afirmi el respecte i la valoraci� dels altres per tal de
projectar junts un futur com� de conviv�ncia activa i participativa en la
vida democr�tica com a lloc privilegiat. Ens ha de servir per consensuar
objectius en qu� es compaginin els interessos leg�tims individuals amb els
col�lectius. En aquest sentit, l'educaci�, una vegada m�s, ha de ser
l'instrument privilegiat per combatre les desigualtats i permetre cr�ixer
en societats m�s justes i equitatives.

FUNDACI� UNIVERSITAT DE GIRONA: INNOVACI� I FORMACI� Edifici Mercadal (UdG)
� Pla�a Jordi de Sant Jordi, 1 � 17001 Girona Tel. 972 210 299 � Fax 972
223454 � E-mail:[email protected] <mailto:[email protected]>

Este archivo fue generado por hypermail 2.1.3 : Mon Mar 08 2004 - 12:18:14 AST